Tenda, rondalles i vi

Dimarts d'ajuntar-se i cafè
Són coses que sempre van bé
Es sucre t'ha fet recordar
Ses ganes d'arrancar a volar
Agafa maletes i vés
Ses ganes i no massa més
Oblida't de tot i a estimar
Agafa lo que et fa vibrar

Romp ses barreres, viu es moment
Saps que són es teu present
Romp es esquemes no importa on ets
Estàs amb qui ets tu mateix.

Nòmades de ponent
Guitarra i les veus al vent
Camí sense rumb ni destí
Tenda, rondalles, i vi.
Un cor deixondit i valent
Que pren causa noble amb calent
S'historia de lo que hem sofrit
Que fa que tot prengui sentit

Romp ses barreres, viu es moment
Saps que són es teu present
Romp es esquemes no importa on ets
Estàs amb qui ets tu mateix.

I un dia trobaràs qui ha estat es més assenyat
Un boig que t'ha ensenyat a beure anís i a ser feliç.
Mai més tornaran pes teu cor aquells dies de son,
Mai més!

Cent mil nits d'estiu viuràs
Mentre ells estiguin prop de tu
Sonarà sa teva cançó
I quan arribi es fred riuràs
Tendràs un Sol per cadascú
Que serà molt més que una illusió.
Cent mil nits d'estiu viuràs
Mentre ells estiguin prop de tu
Sonarà sa teva cançó
I quan arribi es fred riuràs
Tendràs un Sol per cadascú
Que serà molt més que una illusió.