Miquel Riera

Es escaladors, ses escaladores
Fugues d'energia per damunt ses ones
Amb es sol taronja mig a la mar blava
Eixugarà sa roca abrupta i castigada

I una barca blanca surt des port de Sóller
S'aigua està tan plana que li espitj a córrer

Cossos adaptats, prims i musculosos
Tots es déus olímpics n'estan orgullosos
Fins com ballarines molt sofisticades
Van per ses altures, bots i manotades

I una barca blanca surt de sa Costera
S'aigua està tan plana que no fa nedera
I una barca blanca, i jo me mor de pena
Visca sa memòria d'en Miquel Riera

Es escaladors, ses escaladores
Són sa fantasia tecno hippiosa
Amb sa furgoneta roden es planeta
Són sa part humana lliure de sa Terra

I una barca blanca surt de sa Costera
S'aigua està tan plana que no fa nedera
I una barca blanca, i jo me mor de pena
Visca sa memòria d'en Miquel Riera
I una barca blanca, i jo me mor de pena
Visca sa memòria d'en Miquel Riera