L’hivern per a les muses

S'obren portes, es trenquen vides enlacades
Senten por d'esser estimades
Ombres sense, aquella negra flama d'ànsia
Que vers el temps es torna gràcia

El pes del fum recau en mi...
Al llarg de tardes buides on les fulles xiuxiuejen
El seu cos nu d'aspre sentir...
És musa per la rauxa, un fred roent que el seny rebaixa
I son...

Buida't jove, pren la corba dolca
Pren-me tendre, fruir el dolor no és massa
Xiscla, gemega, la carn si és freda
Mostra la resta, és l'hivern que el goig reclama

Forcant l'esclat de joia
És la forma de mirar-me que em gela
Sencera la musa em cerca
Blancs paissatges que dominen el sexe
Quan s'esboca la mort