Melangia

Visc per ser oblidat
Veig un munt de dies que no expliquen tot plegat
Resto a a un clot apart
S'atancen hores i vetllades del demà
Risc de caure en la cloenda de la vida
Melangia o anyoranca del passat
Prest escric pàgines buides
D'altre banda és la solemna soledat

Com mai... enmig... com mat!!!

Reptes... del cruel destí!!
Rostre... de trist sentir!!!

Podria dir el teu nom, i viure
No és por, sols un somriure
Però és fosc, enigma i vida...

Jou, coll que abraces
Ets feixuc i caus profund com...
Sons, hores mortes, sense parla
Penso nit i dia com burlar la melangia, em sento sol