Sa nuvia morta

Neda sa nuvia dins es safareix,
plora molt i pensa que no s'ho mereix,
i sa lluna plena vetlla es tarongers,
de color taronja és també aquest peix.

Neda sa nuvia, no se vol casar,
s'aigua verda és plena des seu vestit blanc,
dins sa casa toquen algo d'en Chopin
ara que s'hi escau tan exactament.

Neda sa nuvia i entre es convidats
hi ha una teoria, xerren d'un amant,
fuma i diu què passa un pallasso vell,
i sa mare d'ella i sa mare d'ell

ploren amagades, ja no poden més,
molt engalanades beuen jotabés,
i es infants se queixen superavorrits,
i ningú sospita on es es nuvii
que entra dins sa casa molt desorbitat,
cerca s'escopeta i se lleva es frac,
tira sa corbata, i jo la mataré,
si no vol ser meva no és de ningú més,
bota una bardissa i, en es safareig,
ho entén sa nuvia i li diu mata'm,
i una escopetada seca i zenital
crema dins sa fosca com el cel un llamp.

Morta sa nuvia dins es safareig
plora molt i pensa que no s'ho mereix,
i sa lluna plena vetlla es tarongers,
de color taronja és també aquest peix,
morta sa nuvia no se casarà,
i vermell s'enfonsa es seu vestit blanc,
dins a casa toquen algo d'en Chopen
ara que s'hi escau tan exactament.