Un lloc al món
Buscava llums, buscava sols, pensava un lloc on fer-se d’or.
O potser el que volia és mel, potser enyorava una altra pell,
una altra pell o un altre pèl, un jo per deixar de ser ell,
un lloc on no estigués enlloc, un pont on s’aturés el temps.
Però el paradís és un passeig entre la cuina i el safareig.
I ara s’ha adonat que ha fet la volta al món a sí mateix.
Ha trobat un lloc al món, allà on s’estima més estar:
no és qualsevol lloc, és allà on ell se sent més estimat.
Va trobar llums, va tocar sols, va capbussar-se en mines d’or.
Va llepar pells, va llepar mels, i fins i tot va somiar arrels:
arrels que salten pel terreny, arrels que roden amb el vent.
I arreu es va sentir enlloc, enlloc no el va trobar arreu.
Però el paradís és un passeig entre la cuina i el safareig.
I ara s’ha adonat que ha fet la volta al món a sí mateix.
I ha trobat un lloc al món, allà on s’estima més estar:
no és qualsevol lloc, és allà on ell se sent més estimat.