Carnestoltes

La nit de carnestoltes el desig camina
sense disfresa, el sol no te pressa en eixir
i la lluna menja esclata-sangs màgics per no dormir.
I les veus no callen.

Carnestoltes moltes voltes la carn vol carn
que no s’acabe la nit sense tornar-te a llepar.

La nit de carnestoltes no tenen amo els carrers
del meu poble, ni alcalde ni Guàrdia Civil
i les veus no callen i els carrers s’encenen tota la nit.
I les veus no callen.

Totes les bruixes ballen llibertines al meu cap
i encara t’estime quan les despulle exitat.
la carcassa que disfrassa la pena en vida
la mentida, la fugida.
una nit es una nit beuràs mil gots d’oblit
i alegries.