Veritat

Fondària de pouet que no és abisme
Pel què viatge cada nit com si fos un conte
I és un conte i jo soc l'Alícia... sense meravella

Ja no porte trenes, m'allarguí la falda
No compte ovelles per a dormir, ni àngel ja em guarda
Ni vaixell de pètals que guia l'home amb ulls de flor

És que han vingut per mi els antics navigants de somnis
Dels que viatgen pels miralls amb vol de colomes
I d'un bot alcance la Lluna i hi plante un jardí
De camèlies i violetes que canten a cor

Arbres davallen del cel a la terra i plouen les aus de les branques
Camine sola i desitge oir una veu que em clame:
"Amor meu, estàs de tornada. Vens per sempre, ho sé "