Canvi de Paradigma

Amb el canvi de paradigma vaig haver-me d’excusar
Vaig sortir al carrer I vaig córrer cap a casa
Per buidar tots els calaixos, regirar tots els papers
Fer-ne una muntanya I veure com cremaven
Va ser eficaç, el foc
Tonificant
Va ser eficaç, el foc
De flames plenes
De les bestieses que tu I jo havíem arribat a dir
De les bestieses que tu I jo havíem arribat

A dir
I es propagaven a l’horitzó
A dir
I educaven l’interlocutor
A dir
Sempre més il·lustrats que els demés
A dir
I pagaven molt bé a final de mes

Amb el canvi de paradigma preferia els segons plans
Já no estava mai segur del que pensava
M’agradava estar-me al pati amb la ràdio remugant
Sobre la remor d’estàtues derrocades
Sobre aquella remor
Damunt d’aquell bell cant
Sobre aquella remor
D’estàtues plena
De les bestieses que tu I jo havíem arribat a dir
De les bestieses que tu I jo havíem arribat

A dir
I es propagaven a l’horitzó
A dir
I educaven l’interlocutor
A dir
Sempre més il·lustrats que els demés
A dir
I pagaven molt bé a final de mes

Amb el canvi de paradigma van haver-me d’enterrar
En aquest ermot, amb cap nom a la placa
T’agraeixo les flors blanques I el discurs al funeral
Sé que feia temps que já no em respectaves
I fan bonic, les flors
Amb negres draps penjant
I darrere uns amics
Que recordaven
Les bestieses que tu I jo havíem arribat a dir
Les bestieses que tu I jo havíem arribat a dir