Història d’Una Jovençana Que Es Transformà En Un Arbre

En una illa del mar grec
-temps era temps!-
Una jovençana plora
D'enyoraments
Son estimat va partir
En un vaixell
Cap a la guerra dels moros
-ai quin turment!-
Bé mirava la mar clara
Vers el ponent
I escoltava la remor
De tots els vents
Per veure si sentiria
L'estimat seu
Mai no arribava la barca
-temps era temps!-

Morien els anys i els dies
Dins la mar plana
De tant esperar, la jove
Tornava un arbre

Del cos en sorgí la soca
De les mans, branques
I els peus posaren arrels
En terra amarga
Tornà un ametller tan bell
La jovençana
Que escampava plans y tanys
Per la mar plana

Un dia, passats els dies
I les setmanes
El jovencell va tornar
De les batalles
Tot d'una que tocà terra
Va veure l'arbre
Amb les branques va conèixer
Sa enamorada
Va córrer desesperat
Per abraçar-la
I l'ametller es va omplir
De flors rosades