La Petxina

L'amor i son record que de la gent
I del lloc i del temps em feien lliure
Màgicament poblaren el meu viure
Amb belles lluïssors d'or i d'argent

Un cap al tard vingué desfent miratges
Jo els doní comiat -tot passa i mor-
I féu engrunes mig a contracor
Una petxina de llunyanes platges