Romanç De Na Roseta

Per Cotaina vaig passar:
Figueral a cada banda;
Hi havia pomes en randa
I vi blanc per refrescar

De Cotaina vaig partir
Amb una fosca resolta;
Pes camí me varen dir:
"Bartomeu, na Rosa és morta"

No sé si ho feien a posta
O per dàrem més tristor...
Uns me deien que era morta;
Altres, que estava millor

A ca seua vaig anar
Demanant na Rosa nostra;
Això va ser per resposta:
"Na Roseta morirà"

Mentre pujava s'escala
La pujava jo tot sol
Ella es tapava la cara
Amb sa colga d'es llençol

"Roseta, vos faig por
Que sa cara vos tapau?"
-"Bartomeu, tens sa clau
Que travessa lo meu cor"

Sa mare li diu plorant:
-"Roseta, que estàs millor?"
Ella diu: "Mumare, no
Que es meu mal ja va augmentant"

Quan s'havia de morir
S'enamorat hi era a prop
Li va regalar una flor
Que just era un serafí

Quan la duien a enterrar
Quatre joves la portaven;
Tots quatre la festejaven
Era cosa de plorar

A l'endemà, de matí
Va sortir de casa seua
I només va poder dir:
"Na Roseta ja no és meua"