Dol

El sol ja no passa de la porta
sap que tu no hi ets dins
El dol em té la mirada morta
Res té sentit

He decidit fer front al buit per omplir i plorar
esperant riure demà

Voldria travessar aquesta boira on et mantinc
assumiré qualsevol risc que acurte aquesta nit

Voldria escapar d'aquest cos en què ja no visc
Que fos demà o abans-d'ahir i algú em digués, per fi

que no era per a tant
que era una broma del destí
pensar que anàvem a ballar tan separats aquest camí
que era una excusa per tornar
per amagar-te dins de mi
quan no sabia fer callar la teua melodia dins el pit