Arle
La la ra la la ra
La la ra la la ra
La la ra la la ra
La la ra la la ra
Què bonic!
Ahir, somiant,
es va asseure aquí, com t’ho dic,
el pintor, que em deia que a prop,
vora el riu, hi busca la llum.
I la troba, i la pinta i diu:
Què bonic! Què bonic!
Aquí, Constantí
les termes va fer. Sant Tròfim.
La Roquette. Frederic Mistral,
al carrer, es pren un cafè.
I se’l beu, i escriu, mentre diu:
Què bonic! Què bonic!
La la ra la la ra
La la ra la la ra
La la ra la la ra
La la ra la la ra
Què bonic!
Que sí, que ja
m’aixequi del llit. Que anem,
que marxem a Santes Maries,
on el riu i la mar es confonen.
I se’n va, i la troba i diu:
Què bonic! Què bonic!
Aliscamps, al defora,
per pintar més tranquil, que els colors
són així i així els reflecteix.
I s’hi posa i els dies són hores.
I s’adorm, i somia i diu:
Què bonic! Què bonic!
La la ra la la ra
La la ra la la ra
La la ra la la ra
La la ra la la ra
Què bonic!
La la ra la la ra
La la ra la la ra
La la ra la la ra
La la ra la la ra
Què bonic!
La la ra la la ra
La la ra la la ra
La la ra la la ra
La la ra la la ra
Tré joli!