Presoners

No veiem més que figures borroses
I fang
Siluetes d'herois que es desfan
Llums es reflecten a un mur que era blanc i
Ara es negre
Soles ens queden angoixa i asfalt
Portem endins un esclau i un guardià
Tots presoners d'un fracàs col·lectiu fa uns quants segles…
Brinda i la reina es creu la més digna, també li guaita la dama maligna
Firme!! El guàrdia es sent home insigne, lleons caçats, caiguda lliure i van…
En una comitiva derrotats i condemnats
Titelles del sistema, amos del ninot trencat
Botxins de voluntat, carn de presidi
Tot el meu regne per sentir-me mes real

Ohhh
Què frágil és l'esperança del pobre
Ohhh
Què fàcil és per a alguns levitar
Oooohhhh
No veiem més que siluetes i ombres
El cap i el cor sempre en obres
D'aquella pols estos fangs

No escoltem més que promeses, castells de gegants
A catedrals obsoletes
Santificant el consum
Amb fidels comulgant
Arreplegant les molletes
Amors prohibits, penitències
Pecats i profans
Les esperances desfetes
Ningú pot moure's
El cap i el cor sempre en obres
Guardant als morts en cunetes
Brinda i la reina es creu la més digna, també li guaita la dama maligna
Firme!! I el guàrdia es sent home insigne, lleons caçats, caiguda lliure i van…
En una comitiva derrotats i condemnats
Titelles del sistema, amos del ninot trencat
Botxins de voluntats, carn de presidi
Tot el meu regne per sentir-me mes real

Ohhh
Què fràgil és l'esperança del pobre...

El carceller és un presoners més
Té les pupil.les blanques i negres les dents
T'envie una senyal del meu paisatge intern
54_46 el meu número de pres
Pitis i llibres, plaers possibles
A la penitenciaria els pecats no s'expien
Llepe els barrots pensant que són de caramel
Tot el meu regne per un trosset de cel