Romanç de Sant Rorro

És Sant Rorro el més lluït
I és el sant més miraclós
Que per a pagar mitgeta
Mai no segut pereós

Quan era xiquet a penes parlava
Anava a les tendes i s'emborratxava

Quan ja se féu més fadrí
Li augmentà la devoció
No podia passar dia
Sense prendre "cáñamo"

Per allà on anava prenia amistat
Amb les taverneres que el donen fiat

Sabia totes les tendes
Quin vi era el més eixut
A on el venien barato
I a on el donaven més pur

Allí se gastava si portava un duro
Se n'anava a casa en un pet com un xurro

Quan tenia més edat
Ja tenia millor cor
Es féu molt aficionat
A donar el truc i flor

Si dien envide, tirava la falta
Sant Rorro mig cànter de vi se colava

Si alguns per casualitat
Teniu la dona partera
En comptes de xocolate
Doneu-li la bota plena

Que és la millor medecina
Per a la partera hui
En comptes de la gallina
Doneu-li un cuiro de vi

Senyores, que el caldo dóna inflamació
Doneu-li ginebra i vi del millor

Sant Rorro prengué amistat
Amb una "abuela" beata
Quan anaven a resar
Omplien la carabassa

I quan arribaven a l'amén i glòria
Els dos empinaven la carabassola

Per al final del rosari
Es menjaven un mosset
Entraven en la bodega
I omplien el tonellet

Puix vindria a cabre decàlitro i mig
I tot se'l colaven abans de les sis

La beata ja parlava
En italià i en francès
I Sant Rorro se n'anava
Caiguent-se per el carrer

Cantant seguidilles aquell malfeiner!
Anava borratxo com un dolçainer!

Quan es va morir Sant Rorro clamaren
Com tots volien portar-lo
A l'últim se sortejaren
I a demés portaven dalt cuiros de vi
Per anar tastant-los durant el camí

"Adiós, San Rorro bendito,"
Que mai has quedat a deure
Dóna salut als borratxos
I moltes ganes de beure

I el vostre perdó en la glòria eterna
Al cel ens aguardes amb la bota plena!