Nata
Joan Miquel Oliver
Passa com un tir de bala,
com es vent d'un pensament molt tocat de s'ala.
Jo m'esforç es dematins
quan me canta un gall es mòbil,
quan ja tenc un peu enterra
i s'altre encara dins un llit.
M'agaf es cap amb ses mans
que no se me'n vagi dos mil sis.
Dins sa gàbia es meu canari,
s'estudia es diccionari
ja me pos es calcetins.
Parla com un si de cara,
com és lent es nodriment molt tirat de nata,
i jo m'he inclòs un pippermint,
quan me calla un sac es nòrdic,
quan ja tenc un preu alerta
i s'altre encara mira un pis.
M'agaf es nas amb ses claus,
que no se m'encanti, dos més sis.
Dins s'alfàbia es meu diari,
se copia es calendari,
ja m'encalç es teu vestit.