Sa casa des carboner
Ha plogut dins un bosc d'alzines, sitges cobertes de molsa
Falgueres salvatges, roques humides
I sa casa d'un carboner, baixava en es poble només es dissabtes
Sa cara i es peus amb mascara, assustava sa gent
A sa runa de sa casa anit he vist s'esperit amb una tortuga
I fum d'una espelma apagada, i res no m'ha dit